VA POR VOSOTROS

CAP DE FAVARTIX

Aquí s'acaba el món, o tal vegada

comença i el llenguatge de les pedres

és un recer misteriós i lúcid

per repensar la vida i estimar-la

Aquí s'atura el temps i només resta

L'interrogant del mar, la desmesura

que empetiteix el gest, o bé l'exalta.

Llum i més llum en una orgia d'ecos,

mar i més mar per esculpir a les roques

rostres, senyals, enigmes i preguntes,

sempre distants i sempre comprensibles.

L'u i el divers s'esbalcen i es confon

pels farallons dels anys, mentre una noia

de pits nus i de cuixes esveltíssimes

vinguda no sé d'on, s'apropa, lenta,

brandant amb la mà estesa algun missatge.

Llibre de les solituds (1995-97)
Extre de Miquel Martí i Pol, Llibre de les solituds (Barcelona: Edicions 62, 2003)

JEFE DE FAVÀRTIX

Aquí se acaba el mundo, o tal vez

comienza y el lenguaje de las piedras 

es un refugio misterioso y lúcido

para repensar la vida y amarla.

Aquí se detiene el tiempo y sólo queda 

el interrogante del mar, la desmesura

que empequeñece el gesto, o bien la exalta.

Luz y más luz en una orgía de ecos,

mar y más mar para esculpir las rocas

rostros, señales, enigmas y preguntas,

siempre distantes y siempre comprensibles.

El uno y el diverso despeña y se confunde

por farallones de los años, mientras una chica

de pechos desnudos y de muslos esveltíssimes

venida no sé de dónde, se acerca, lenta,

blandiendo con la mano extendida algún mensaje.

Libro de las soledades (1995-97)

Extraído de Miquel Martí i Pol, Libro de las soledades (Barcelona: Ediciones 62, 2003)